anticapitalistes i nacionalistes revolucionaris, dos moviments de classe diferents, però aliats---------------------------------------------------------------------------------------
Una nació esclava, com un individu esclau, es una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.
Lluís M. Xirinacs i Damians
El proletariat no pot guardar silenci en la qüestió, particularment «desagradable» per a la burgesia imperialista, de les fronteres de l’Estat basat en l’opressió nacional. El proletariat no pot per menys que lluitar contra la retenció violenta de les nacions oprimides a dins de les fronteres d’un Estat concret, i això significa lluitar pel dret a l’autodeterminació.
V. I. Lenin
La llibertat de Catalunya no vindrà de cap Unitat Popular…
VINDRÀ DE LA REVOLUCIÓ ANTICAPITALISTA!
Nacionalistes revolucionaris, comunistes:
Treballem plegats per formar un FRONT ANTICAPITALISTA REVOLUCIONARI
Per un FRONT ANTICAPITALISTA REVOLUCIONARI que lluiti, amb tots els mitjans al seu abast, per:
· La imposició incondicional de l’autodeterminació de Catalunya
· La destrucció de l’Estat Espanyol
· La revolució anticapitalista
Companys i companyes,
Avui, molts de vosaltres us sentiu més que mai catalans, nacionalistes, independentistes, membres d’una nació oprimida i humiliada per l’Estat espanyol…
Molts d’altres, a Catalunya i arreu del món, us sentiu explotats i marginats pel sistema, us sentiu casseurs guanyats, com els vostres camarades francesos de 2005 i 2006, per les ganes de trencar tot l’existent, de fer front i acabar amb el capitalisme…
Qui se’n aprofita de la vostra divisió?… Qui se’n aprofita de la separació entre el jovent revolucionari de les nacions oprimides i els joves anticapitalistes del conjunt del planeta?… Tots ho sabeu. La distància entre, d’una banda, els oprimits, els nacionalistes revolucionaris i de l’altre, els explotats, el proletaris, sense res, d’avui, només afavoreix al capitalisme i al seus Estats; a les odioses burgesies imperialistes i les seves nacions opressores.
A Catalunya, és del tot ben clar: la divisió entre els veritables independentistes i els anticapitalistes, entre l’avantguarda nacionalista revolucionària catalana i l’avantguarda comunista del proletariat només afavoreix aquesta presó de pobles que és l’Estat espanyol.
Però no serà pas per la via reformista de la «Unitat Popular» que és pugui superar aquesta divisió, que es pugui posar de peu el front unit de les masses treballadores de les nacions oprimides i de les nacions opressores contra les seves respectives burgesies, contra els seus respectius Estats, sense el qual qualsevol promesa de llibertat per a Catalunya, d’autodeterminació i sobirania esdevé fatalment paper mullat, sinó la més verinosa de les demagògies.
«Unitat Popular»?… Unitat amb la burgesia catalana, amb aquests botiflers que prou han demostrat, a tot el llarg de la història, que les seves paraules de llibertat i autodeterminació no son més que monedes de canvi en les seves negociacions traïdores amb l’Estat espanyol, destinades a procurar-se, en cada moment, les millors condicions possibles per seguir explotant el seu propi proletariat, per continuar esprément el conjunt de les masses treballadores catalanes?…
És que potser no va tenir ja aquesta mateixa «Unitat Popular» que ara, de nou, es reclama, el poder durant la passada guerra civil de 1936-39?… I per què el va utilitzar, sinó va ser per continuar negant, darrera del Govern de la República espanyola, els drets de Catalunya; sinó va ser per desarmar i reprimir al proletariat i a les masses treballadores fins a lliurar-los indefensos a les mans de l’Exèrcit de Franco?…
Cap confiança en la classe explotadora, cap unitat amb la burgesia!
La política de la «Unitat Popular» constitueix, en realitat, la darrera barricada, al servei de la burgesia catalana i l’Estat espanyol, que el nacionalisme revolucionari, el veritable independentisme està cridat a superar i superarà per tornar a defensar, com cal, la terra.
Contra la via, sense sortida, de la «Unitat Popular», del pacte traïdor amb la reaccionària burgesia catalana, fem camí en la perspectiva de la unió entre les masses oprimides de Catalunya i el proletariat, explotat, del país, de tota Espanya, d’arreu del món, en la via de la revolució anticapitalista, comunista, de demà, que, des de el primer moment en que s’afermi farà efectiu, sense cap mena de condicions, el dret de Catalunya i la resta de nacions oprimides per l’Estat espanyol, a la seva autodeterminació, a la seva sobirania; la seva plena llibertat de separació.
Barcelona, 10 de setembre de 2007
No hay comentarios:
Publicar un comentario